dimarts, 25 de desembre de 2012

Paisatges quotidians

Hay momentos en que toda la ansiedad y el esfuerzo acumulados se sosiegan en la infinita indolencia y reposo de la naturaleza.
Henry David Thoreau, escriptor i filòsof nord-americà (1817-1862)

Camines distraient cabòries per paisatges quotidians sense prendre massa atenció en l’entorn, són molts anys trepitjant les mateixes pedres. Amb les estacions el paisatge va canviant davant els teus ulls, imperceptible, els camps es muden, els colors canvien, dels verds als ocres i als marrons. 

Moltes vegades no apreciem allò que tenim a prop, on tot és tan quotidià que se’ns fa monòton als ulls.



Fa pocs dies vaig sortir a passejar per distreure pensaments amb la càmera dins la bossa. Quan surto a prop de casa poques vegades me l’emporto, per això que us deia de la manca d’encant que ens provoca a vegades cada dia el mateix paisatge, la monotonia. Però a vegades la natura et sorprèn, o serà la nostra manera de mirar les coses?







diumenge, 23 de desembre de 2012

Bon Nadal!

Avui només passo per aquí per desitjar-vos que sigueu molt feliços, que gaudiu al màxim d’aquests dies de festa, ja sigui sols, amb la parella, amb els fills, amb els pares, amb els amics, amb veïns, coneguts o saludats, que cada instant viscut el feu màgic, perquè serà irrepetible, i sobretot, desitjar-vos més que mai, que tots els vostres somnis es facin realitat! Que passeu unes molt bones festes!

dijous, 6 de desembre de 2012

6 de desembre {Sant Nicolau}

Són moltes les tradicions d’aquests dies a arreu del món i les unes no tenen perquè està renyides amb les altres. La diversitat cultural ens fa més rics, persones amb ments més obertes, molt més tolerants. Aquí tan ens trobareu obrint les finestretes del calendari d’Advent i esperant il·lusionats l’arribada de Sant Nicolau, com fent cagar el tió i  celebrant l’arribada dels Tres Reis d’Orient, no entenem de rivalitats.

diumenge, 2 de desembre de 2012

Calendari d'advent {primer diumenge d'advent}

El període d’Advent comença quatre diumenges abans de la nit de Nadal. És una tradició alemanya en què s’acostuma a convidar a amics i familiars a prendre té i café i a menjar dolços i galetes a casa, i cadascun d’aquests diumenges s’encén una de les quatre espelmes de la Corona d’Advent.

La Corona d’Advent neix l’any 1839 en l’orfenat Raue Haus d’Hamburg, on el seu fundador, Johann Hinrich Wichern, per tal que els nens poguessin contar els dies que faltaven per Nadal i així fer l’espera més divertida, va construir una corona amb una antiga roda de fusta on hi va col·locar 19 espelmes vermelles petites i 4 espelmes blanques grans. Quan arribava l’Advent els nens havien d’encendre una espelma petita cada dia i una de gran els diumenge.

Una altra forma tradicional de fer el compte enrere fins Nadal és amb els populars calendaris d’Advent, de finestres, de caixetes, de butxaques,... que van del dia 1 al dia 24 de desembre i darrera de cada dia hi ha una sorpresa diferent.

divendres, 30 de novembre de 2012

La vuelta al mundo {rostres}

Aquest mes que avui acabem d’esgotar el bloc de cuina ha guanyat la partida a aquest de fotografia. El mes d’octubre va ser a la inversa, el tema de La vuelta almundo ‘a les mans’ em va atrapar, quan materialitzava la idea d’una fotografia ja estava pensant en la següent, les idees es succeïen una rere l’altra. Si he de dir la veritat el treball final em va encantar, m’és impossible triar-ne una com a preferida, totes m’agraden. Amb el tema d’aquest mes, ‘rostres’, no hem fet bon equip, potser perquè tampoc no era ni el moment adequat, durant aquesta època de l’any surto menys del poble, ni em trobo en el lloc adequat, amb els de casa acabo aviat i si pregunto a qualsevol persona del poble si es deixa fer un retrat per penjar-lo a un grup de fotografia a internet ja en ser perfectament la resposta. Bé, sigui com sigui, aquesta és la meva humil aportació aquest mes al grup de Flickr La vuelta al mundo, i tot i que he tirat d’arxiu m’agraden tan o més que totes les que he aportat fins ara al grup, perquè són els meus fills, algunes de ja fa uns quants anys i d’altres de més recents. Desitjo que us agradi!


(d’esquerra a dreta, de dalt a baix)
1. dulces sueños
2. ¿me buscabas?
3. después de un día agotador
4. timidez
5. ¡quiero verte siempre sonreir!

divendres, 23 de novembre de 2012

Tardor II

Nada es más fugaz que la forma exterior, que se marchita y se altera como las flores del campo en la aparición del otoño. 

Umberto Eco


Feliç cap de setmana!

divendres, 16 de novembre de 2012

14-N

Els dies que portem d’aquest mes de novembre he passat més hores davant els fogons que darrera la càmera per alimentar aquest bloc. Entre concursos de cuina als quals m’he presentat, algunes receptes extres que he volgut provar per regalar durant aquest proper Nadal i les obligacions quotidianes, tot plegat m’ha permès sortir poc a l’exterior a fer fotos, passarà la tardor, les fulles hauran caigut dels arbres i un any més sense immortalitzar aquesta estació de l’any tan bonica. La tardor té això, menys hores de llum i el temps se’t tira  a sobre.

Avui, mentre escric aquestes quatre ratlles, a fora fa un dia gris, trist, o potser sóc jo la que em sento trista? Per res en concret i per tot. Ha sigut una setmana estranya, d’aquelles que et buiden, de les que arribes al divendres sota mínims.

14-N

Que tingueu un feliç cap de setmana!

dilluns, 12 de novembre de 2012

El mar

"Maestro, quisiera saber como viven los peces en el mar. Como los hombres en la tierra,  los grandes se comen a los pequeños."

William Shakespeare

dilluns, 5 de novembre de 2012

Tardor


La tardor és bonica de fotografiar, arbres amb fulles de colors torrats, grocs i ocres,  fruits de tardor, castanyes, bolets i cireres d'arboç, camins fangosos després de dies de pluja, paisatges que muden la seva aparença després del calorós estiu ja oblidat.


Aquest any encara no he fotografiat la tardor, aquests quatre dies de festa que ens ha donat el calendari, els que hem tingut la sort de fer pont, els he passat a casa, cuinant delícies que he compartit a taula amb els que més m’estimo, mudant els armaris que comencen a emplenar-se de llana i vellut, arreglant la terrassa per protegir les plantes dels primers freds i descansant una mica de l’activitat frenètica dels dies d'entre setmana.

Amb tot això, perquè volia ensenyar-vos la meva tardor, he recuperat aquestes fotografies, de les primeres que vaig fer amb la càmera nova, del parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners, un lloc realment bonic i ple de records.



dimecres, 31 d’octubre de 2012

La vuelta al mundo {en las manos}

Nos comemos los meses! Fin de mes y nuevo resumen de todas las fotos que hemos hecho para el grupo de Flickr La vuelta al mundo. De entrada el tema de este mes de octubre me parecía muy complicado, no pensaba que pasara de las dos fotos, si es que llegaba a eso. Pero había que intentarlo, hecharle imaginación al tema y lanzarse,  tanto que luego las ideas se sucedieron unas detrás de otras, empezaba a encontrarme a gusto y cuando haces las cosas con ilusión salen bién. ¿Qué os parecen las fotos? A mi me encantan, supongo porqué detrás de todas hay esos momentos, momentos de risas, y de algunos enfados, porqué ¿cómo haces fotos de manos si tu eres la que sostienes siempre la cámara? faltan col·laboradores? Y los tuve! Cada día llegaba a casa con una nueva idea y ya estaba liada: -¡Tengo una idea! ¿Os apetece hacer unas fotos? Y así un día detrás de otro. Al principio me mandaban a tomar viento, pero poquito a poco también ellos empezaron a entrar en el tema y de las quejas pasamos a las risas. ¡Fué divertido!


1. preparate para el otoño
2. ¿a quién le amarga un dulce?
3. ¡Basta!


4. un futuro {incierto} en sus manos
5. la hora de la merienda
6. mi brownie flash


7. ‘para viajar lejos, no hay mejor nave que un libro’. Emily Dickinson.
8. ¡pide un deseo!
9. el paso del tiempo


10. una chica ‘multitask’
11. tardes de juego


12. ¡la tormenta acecha!
13. una taza de tiempo para ti

divendres, 19 d’octubre de 2012

Millor impossible

No és fet expressament, estava intentant fer-los una fotografia d’aquelles que anomenem ‘normals’. Però he de ser també sincera, després d’unes quantes fotografies, havent perdut tota la paciència intentant que deixessin de fer ganyotes, deixessin de moure’s d’un costat cap a l’altre, de cap per munt, de cap per vall, jo ja no  volia aixecar el dit del disparador, volia fer meu aquell moment per sempre més.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Els escuts dels Agullana {Girona}

Són moltes les llegendes que s’han barrejat amb la història d’aquesta ciutat, històries fantàstiques que ens mostra la seva part més misteriosa, bruixes, fantasmes, vampirs i monstres conviuen amb majordomes, sants i  herois dins l’imaginari popular.


Canònica de Sant Martí Sacosta

Pujada de Sant Domènec

El Palau dels Agullana

A l’esquerra del començament de la Pujada de Sant Domènec, al peu de les escales que porten fins la canònica de Sant Martí Sacosta, hi podem trobar el Palau dels Agullana (S. XIV). El palau està dividit en dues parts unides mitjançant dos arcs, on hi transcorren les habitacions del palau, per sobre les escales que porten fins a la plaça de Sant Domènec. Sobre el primer arc hi podem veure l’escut dels Agullana, però a la part posterior del Palau, encarat a la Torre de Cabrera-Requesens, hi ha un escut ‘infamat’ coronat per un rat-penat, únic element que es manté intacte.

Pujada de Sant Domènec

Els escuts dels Agullana

El rat-penat formava part de l’escut d’un noble aragonès que es va casar amb una pubilla dels Agullana. En algun moment l’escut es va repicar per tapar-lo posteriorment, però a hores d’ara encara se’n conserva el rat-penat que el coronava. Quan els últims Agullana van vendre l’edifici a les monges del Servei Domèstic (religioses de Maria Immaculada), van posar com a condició a la venda que no es podien traslladar els cossos que reposaven a les sepultures familiars que hi havia en una cripta, sota la capella del palau. A hores d’ara no hi ha cap llegenda sobre els escuts dels Agullana, però amb una mica d’imaginació és totalment inevitable relacionar els cadàvers que no es poden moure de lloc, amb un edifici  precedit per un escut coronat per un rat-penat i conscientment esborrat.

Font: Llegendes i misteris de Girona. Carles Vivó.


Pujada de Sant Domènec

Torre de Cabrera-Requesens

dijous, 4 d’octubre de 2012

Dues vegades consecutives

Aix, ha tornat a passar! No entro d’alegria dins el vestit! Dos mesos, sí, dos mesos consecutius que Jackie Rueda ha seleccionat una de les meves fotografies pel resum mensual del grup de Flickr La vuelta al mundo. Potser no hauria de fer aquesta entrada, perquè no té més importància que la que un l'hi vulgui donar, però jo n’hi vull donar, perquè em fa feliç, perquè em fa molta il·lusió pensar que les meves fotografies puguin cridar l’atenció d’algú i agradin, que s’hi hagi fixat entre les centenars que es pengen al grup cada mes. Moltes gràcies de nou!



La foto està feta al carrer Albareda de Girona, davant de l’església del Sagrat Cor. No havia plogut, són restes de la neteja diària dels carrers de la ciutat. Aquesta va ser la última de les que vaig fer allí, perquè després d’aquesta els meus fills ja no van poder aguantar més i van saltar de peus dins el bassal. M’agrada recordar com cada fotografia té una història darrera, per petita que sigui.

diumenge, 30 de setembre de 2012

La vuelta al mundo {a la vorera}

Llegó de nuevo final de mes. No os parece que el tiempo pasa muy rápido? Demasiado! Setiembre es mes de vuelta a la ‘normalidad’, a la rutina otoñoinvernal a la que poco a poco nos iremos metiendo. Aquí, a este lado del planeta, los inviernos no són excesivamente rigurosos, pues el clima mediterraneo juega mucho a nuestro favor, con muchos días soleados, aunque a veces nos parezca que hace más frío que en cualquier otro lugar. Siempre pienso, como debe ser un invierno a 20 grados bajo zero?

Y volviendo a setiembre, este mes ha dado para unos pocos días de vacaciones, muchas excursions por nuestro país, conocer a una auténtica bloguera experta en cocina americana, forrar un montón de libros, la vuelta al cole de los más pequeños de la casa, y de la no tan pequeña, y para muchas, muchas fotos.

El tema del mes de setiembre del grupo de Flickr La vuelta al mundo era En la acera, así que este mes, cámara en mano, he estado más por los suelos que por los cielos, aunque haciendo fotos cada vez me siento más en la gloria.

Y aquí os dejo lo que ha dado de sí este mes para La vuelta al mundo {en la acera}. Podeis ver el álbum entero en Flickr.


(de izquierda a derecha, de arriba a bajo)
1. solta les voltes {La Bisbal d’Empordà}
2. del Parc Güell {Barcelona}
3. de la ruta del modernisme {Barcelona}
4. del castell {Tossa de Mar}
5. de Quai de Montebello {París}
6. del Pont de Solferino {París}
7. de la Pujada de Sant Domènec {Girona}
8. de la Plaça del Vi {Girona}
9. del Pont de les Peixeteries Velles {Girona}
10. de la Pujada de Sant Fèlix {Girona}
11. del castell {Tossa de Mar}
12. de l’edat mitjana {Besalú}
13. de St Louis en l’Ille {París}
14. dels setges napoleònics {Girona}
15. de la muralla {Girona}
16. del carrer Albareda {Girona}
17. emmirallats {Girona}

diumenge, 23 de setembre de 2012

Tossa de Mar {Costa Brava}


Últimament només miro lluny, cap a terres llunyanes, destins exòtics, o no tan, perquè sento que la meva terra ja no és la meva terra, el meu país ja no és el meu, només conservo meus els somnis, perquè diguin el que diguin, facin el que facin, aquests mai me’ls podran prendre.


La meva terra està plena de racons com aquests, la Costa Brava, i tot i que diuen que la costa de més cap al nord del país és molt més bonica, que conserva racons més verges, la Costa Brava sud  està plena de paratges i llocs realment especials. Heu visitat mai Tossa de Mar? No he viatjat mai a Itàlia, m’agradaria, però sempre que veig reportatges i fotografies dels pobles de les costes italianes m’ho recorden. De fet tots som mediterranis, no? Fa uns dies, veient el capítol de Viena de Españoles en el mundo, de La1, una noia va dir que allí has d’anar en compte que no se’t pari el cor, aquí, amb el nostre Mar Mediterrani davant el cor mai deixa de bategar a bon ritme, es viu amb tots els sentits ben desperts. Molts dies el mar passa desapercebut davant meu, però mai m’oblido de la gran sort que tinc de viure-hi a prop.


Si mai la visiteu hi trobareu la Villa Vella de Tossa de Mar, l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana, recinte emmurallat de 300 metres de perímetre construït entre els segles XII i XIV com a defensa contra la pirateria.




Del castell, situat on hi ha ara el far, no en queda gairebé res, només se n’han conservat vestigis de la primitiva església parroquial d’estil gòtic dedicada a Sant Vicenç.