diumenge, 30 de setembre de 2012

La vuelta al mundo {a la vorera}

Llegó de nuevo final de mes. No os parece que el tiempo pasa muy rápido? Demasiado! Setiembre es mes de vuelta a la ‘normalidad’, a la rutina otoñoinvernal a la que poco a poco nos iremos metiendo. Aquí, a este lado del planeta, los inviernos no són excesivamente rigurosos, pues el clima mediterraneo juega mucho a nuestro favor, con muchos días soleados, aunque a veces nos parezca que hace más frío que en cualquier otro lugar. Siempre pienso, como debe ser un invierno a 20 grados bajo zero?

Y volviendo a setiembre, este mes ha dado para unos pocos días de vacaciones, muchas excursions por nuestro país, conocer a una auténtica bloguera experta en cocina americana, forrar un montón de libros, la vuelta al cole de los más pequeños de la casa, y de la no tan pequeña, y para muchas, muchas fotos.

El tema del mes de setiembre del grupo de Flickr La vuelta al mundo era En la acera, así que este mes, cámara en mano, he estado más por los suelos que por los cielos, aunque haciendo fotos cada vez me siento más en la gloria.

Y aquí os dejo lo que ha dado de sí este mes para La vuelta al mundo {en la acera}. Podeis ver el álbum entero en Flickr.


(de izquierda a derecha, de arriba a bajo)
1. solta les voltes {La Bisbal d’Empordà}
2. del Parc Güell {Barcelona}
3. de la ruta del modernisme {Barcelona}
4. del castell {Tossa de Mar}
5. de Quai de Montebello {París}
6. del Pont de Solferino {París}
7. de la Pujada de Sant Domènec {Girona}
8. de la Plaça del Vi {Girona}
9. del Pont de les Peixeteries Velles {Girona}
10. de la Pujada de Sant Fèlix {Girona}
11. del castell {Tossa de Mar}
12. de l’edat mitjana {Besalú}
13. de St Louis en l’Ille {París}
14. dels setges napoleònics {Girona}
15. de la muralla {Girona}
16. del carrer Albareda {Girona}
17. emmirallats {Girona}

diumenge, 23 de setembre de 2012

Tossa de Mar {Costa Brava}


Últimament només miro lluny, cap a terres llunyanes, destins exòtics, o no tan, perquè sento que la meva terra ja no és la meva terra, el meu país ja no és el meu, només conservo meus els somnis, perquè diguin el que diguin, facin el que facin, aquests mai me’ls podran prendre.


La meva terra està plena de racons com aquests, la Costa Brava, i tot i que diuen que la costa de més cap al nord del país és molt més bonica, que conserva racons més verges, la Costa Brava sud  està plena de paratges i llocs realment especials. Heu visitat mai Tossa de Mar? No he viatjat mai a Itàlia, m’agradaria, però sempre que veig reportatges i fotografies dels pobles de les costes italianes m’ho recorden. De fet tots som mediterranis, no? Fa uns dies, veient el capítol de Viena de Españoles en el mundo, de La1, una noia va dir que allí has d’anar en compte que no se’t pari el cor, aquí, amb el nostre Mar Mediterrani davant el cor mai deixa de bategar a bon ritme, es viu amb tots els sentits ben desperts. Molts dies el mar passa desapercebut davant meu, però mai m’oblido de la gran sort que tinc de viure-hi a prop.


Si mai la visiteu hi trobareu la Villa Vella de Tossa de Mar, l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana, recinte emmurallat de 300 metres de perímetre construït entre els segles XII i XIV com a defensa contra la pirateria.




Del castell, situat on hi ha ara el far, no en queda gairebé res, només se n’han conservat vestigis de la primitiva església parroquial d’estil gòtic dedicada a Sant Vicenç.


dimarts, 18 de setembre de 2012

Girona m'enamora!

Sempre he pensat que els pobles i ciutats on he treballat han acabat sent com la meva segona casa, els seus carrers, els seus edificis, la seva gent, han format part del meu dia a dia i, tot i les circumstàncies viscudes, a vegades no sempre bones,  els mantinc amb molta estimació en el meu cor, dels quals ja mai més me’n podré despendre.

Girona per mi és realment especial, suposo perquè durant els darrers deu anys és on hi he passat més estones a part de casa meva, sempre l’he vist amb ulls de turista, a hores d’ara encara hi descobreixo racons que m’emocionen. Ara, després de quatre anys una mica lluny d’ella, de no trepitjar els seus carrers humits cada dia de bon matí, hi torno amb ganes de redescobrir-la, de recórrer els seus carrers, visitar els seus llocs, conèixer la seva història i properament compartir-ho aquí.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Hipstamatic {màgia amb un clic}

Tornada a l'escola, tornada a la normalitat, però mentre us vull anar explicant què he fet i he après durant aquestes vacances d'estiu, que com sempre donen molt de si. 

Per començar no he escollit un tema gens fàcil, Hipstamatic, de seguida me’n vaig adonar que m’havia posat en un bosc molt frondós. Estic enamorada de los fotografies editades amb Instagram, una aplicació gratuïta dissenyada per a iPhone, i a la seva vegada per a iPad, iPod i des de l’abril de 2012 per a Android, en què els seus usuaris poden aplicar a les fotografies fetes amb el telèfon mòbil filtres, marcs i colors retro i vintage, i dona’ls-hi la forma quadrada i de puntes rodones típica de les  càmeres Kodak Instamatic i Polaroid.

I aquí comença la meva cerca. Fins llavors creia que l’aplicació d’aquests efectes eren exclusivament per a fotografies fetes amb el mòbil i només aplicables des del mateix telèfon, i intento en varies ocasions baixar-me l’aplicació des del meu Android, però sense èxit. Pel que llegeixo a la pàgina web d’Instagram potser que la meva versió de telèfon mòbil no sigui compatible.

I llavors un àngel de la guarda publica un post sota el títol las 6 mejores aplicacions deinstagram, para mi, i em quedo amb Pixlr-o-matic, una de les aplicacions online de Pixlr, un altre editor de fotos online encara per explorar, un editor, segons el meu fill, en què tot són avantatges, per davant de PhotoshopExpress. Bé, quan l’hagi provat i tingui un mínim d’ull crític en parlaré més endavant, encara estem a les beceroles, estem arrencant. De moment amb Pixlr-o-matic he aconseguit l’efecte de les càmeres Hipstamatic que jo buscava i em dono per satisfeta.

Chicago - Llac Michigan

De les càmeres Hipstamatic només se’n fabricaren 157 unitat. Quan a Bruce Dorbowski se li trenca la càmera rusa de plàstic que el seu pare li havia donar com a regal de Nadal l’any 1972, una Kodak Instamatic, i lluny de la possibilitat d’aconseguir-ne una de nova, juntament amb el seu germà Winston pensa en la possibilitat de fabricar la seva pròpia càmera. Així és com creen, l’hivern de 1982, una càmera fàcil i econòmica de fabricar, i posen en mans de tothom una càmera que en algunes ocasions costa menys que un film.

Chicago - Llac Michigan

Santa Coloma de Farners - Passeig de la font picant

divendres, 7 de setembre de 2012

La vuelta al mundo {diari de viatge, 2ª part}


Diumenge. Em llevo. Encara amb les lleganyes als ulls, miro el correu. Un missatge. Felicitats! Però si no és el meu aniversari? El llegeixo. La Jackie ha escollit una de les teves flors pel resum mensual! No m’ho puc creure! En el mural hi ha milers de fotos, milers, i totes elles meravelloses! Moltes gràcies Jackie! Un dels millors regals que m’ha donat aquest món global d’internet! L’altre, poder compartir tot això amb gent meravellosa (gràcies, Montse!).

Encara, després d’una setmana, porto d’alegria dins el cos, no reacciono, veure com les coses més senzilles són aquelles que ens fan tremendament feliços. Sóc feliç amb una càmera penjada al coll, capturar tot allò que m’envolta, capturar aquest món petit.

Fogons, cuina & fotografia: Gató d'ametlles.