dimecres, 31 d’octubre de 2012

La vuelta al mundo {en las manos}

Nos comemos los meses! Fin de mes y nuevo resumen de todas las fotos que hemos hecho para el grupo de Flickr La vuelta al mundo. De entrada el tema de este mes de octubre me parecía muy complicado, no pensaba que pasara de las dos fotos, si es que llegaba a eso. Pero había que intentarlo, hecharle imaginación al tema y lanzarse,  tanto que luego las ideas se sucedieron unas detrás de otras, empezaba a encontrarme a gusto y cuando haces las cosas con ilusión salen bién. ¿Qué os parecen las fotos? A mi me encantan, supongo porqué detrás de todas hay esos momentos, momentos de risas, y de algunos enfados, porqué ¿cómo haces fotos de manos si tu eres la que sostienes siempre la cámara? faltan col·laboradores? Y los tuve! Cada día llegaba a casa con una nueva idea y ya estaba liada: -¡Tengo una idea! ¿Os apetece hacer unas fotos? Y así un día detrás de otro. Al principio me mandaban a tomar viento, pero poquito a poco también ellos empezaron a entrar en el tema y de las quejas pasamos a las risas. ¡Fué divertido!


1. preparate para el otoño
2. ¿a quién le amarga un dulce?
3. ¡Basta!


4. un futuro {incierto} en sus manos
5. la hora de la merienda
6. mi brownie flash


7. ‘para viajar lejos, no hay mejor nave que un libro’. Emily Dickinson.
8. ¡pide un deseo!
9. el paso del tiempo


10. una chica ‘multitask’
11. tardes de juego


12. ¡la tormenta acecha!
13. una taza de tiempo para ti

divendres, 19 d’octubre de 2012

Millor impossible

No és fet expressament, estava intentant fer-los una fotografia d’aquelles que anomenem ‘normals’. Però he de ser també sincera, després d’unes quantes fotografies, havent perdut tota la paciència intentant que deixessin de fer ganyotes, deixessin de moure’s d’un costat cap a l’altre, de cap per munt, de cap per vall, jo ja no  volia aixecar el dit del disparador, volia fer meu aquell moment per sempre més.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Els escuts dels Agullana {Girona}

Són moltes les llegendes que s’han barrejat amb la història d’aquesta ciutat, històries fantàstiques que ens mostra la seva part més misteriosa, bruixes, fantasmes, vampirs i monstres conviuen amb majordomes, sants i  herois dins l’imaginari popular.


Canònica de Sant Martí Sacosta

Pujada de Sant Domènec

El Palau dels Agullana

A l’esquerra del començament de la Pujada de Sant Domènec, al peu de les escales que porten fins la canònica de Sant Martí Sacosta, hi podem trobar el Palau dels Agullana (S. XIV). El palau està dividit en dues parts unides mitjançant dos arcs, on hi transcorren les habitacions del palau, per sobre les escales que porten fins a la plaça de Sant Domènec. Sobre el primer arc hi podem veure l’escut dels Agullana, però a la part posterior del Palau, encarat a la Torre de Cabrera-Requesens, hi ha un escut ‘infamat’ coronat per un rat-penat, únic element que es manté intacte.

Pujada de Sant Domènec

Els escuts dels Agullana

El rat-penat formava part de l’escut d’un noble aragonès que es va casar amb una pubilla dels Agullana. En algun moment l’escut es va repicar per tapar-lo posteriorment, però a hores d’ara encara se’n conserva el rat-penat que el coronava. Quan els últims Agullana van vendre l’edifici a les monges del Servei Domèstic (religioses de Maria Immaculada), van posar com a condició a la venda que no es podien traslladar els cossos que reposaven a les sepultures familiars que hi havia en una cripta, sota la capella del palau. A hores d’ara no hi ha cap llegenda sobre els escuts dels Agullana, però amb una mica d’imaginació és totalment inevitable relacionar els cadàvers que no es poden moure de lloc, amb un edifici  precedit per un escut coronat per un rat-penat i conscientment esborrat.

Font: Llegendes i misteris de Girona. Carles Vivó.


Pujada de Sant Domènec

Torre de Cabrera-Requesens

dijous, 4 d’octubre de 2012

Dues vegades consecutives

Aix, ha tornat a passar! No entro d’alegria dins el vestit! Dos mesos, sí, dos mesos consecutius que Jackie Rueda ha seleccionat una de les meves fotografies pel resum mensual del grup de Flickr La vuelta al mundo. Potser no hauria de fer aquesta entrada, perquè no té més importància que la que un l'hi vulgui donar, però jo n’hi vull donar, perquè em fa feliç, perquè em fa molta il·lusió pensar que les meves fotografies puguin cridar l’atenció d’algú i agradin, que s’hi hagi fixat entre les centenars que es pengen al grup cada mes. Moltes gràcies de nou!



La foto està feta al carrer Albareda de Girona, davant de l’església del Sagrat Cor. No havia plogut, són restes de la neteja diària dels carrers de la ciutat. Aquesta va ser la última de les que vaig fer allí, perquè després d’aquesta els meus fills ja no van poder aguantar més i van saltar de peus dins el bassal. M’agrada recordar com cada fotografia té una història darrera, per petita que sigui.