dimecres, 13 de març de 2013

un petit stop ...


Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


Tombant, Maria-Mercè Marçal

dilluns, 11 de març de 2013

Desglaç




Jo que he escanyat la filla 
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca 
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l'aigua
immòbil el silenci
d'aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.


Desglaç, Maria-Mercè Marçal

dissabte, 9 de març de 2013

Les receptes anticrisi

Els meus blocs, una extensió de mi mateixa, em deien fa uns dies en un comentari al bloc de cuina. Potser si són aquestes les paraules idònies del camí que vull seguir, per no caure en frivolitats o en una pantomima més, encara que el que per alguns pot semblar una pantomima per altres és un modus vivendi, i tot és prou lloable. Fem per trobar la felicitat i cadascú tenim els nostres mètodes.

Veieu, ja torno a filosofar, sóc una romàntica, o tot plegat deu ser que el fred d’aquest hivern m’ha trasbalsat i fa aflorar el meu sentit de supervivència. Ha sigut un hivern fred, en tots els sentits. La nit de Nadal la calefacció va dir prou, d’això sembla que n’hem sortit victoriosos, aviat tindrem la primavera aquí, però aquest mes passat el nombre d’aturats va arribar a l’esgarrifosa xifra dels cinc milions, i això si que deixa a un ben glaçat. I aquí volia arribar, per parlar-vos no en com evitar que la llista d’aturats continuïn creixent, per desgràcia no en tinc la solució, sinó de com des del meu bloc de cuina m’agradaria compartir amb tots vosaltres totes aquelles receptes que ens ajudin a que amb menys recursos podem continuar fent una cuina atractiva, que menys amb enginy sigui més, que posar un plat a la taula continuï sent malgrat les circumstàncies quelcom divertit, que de la nostra cuina en surtin plats bons, sans i econòmics. I us animeu també a compartir les vostres històries a la cuina en temps de crisi? M’agradaria també conèixer-les. Us hi espero!


I quan a pocs quilòmetres de casa ja es comença a percebre l'esclat de la primavera amb els ametllers florits, aquí a Vidreres continuem amb un paisatge completament d'hivern.


divendres, 8 de març de 2013

Dia internacional de la dona


A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal, Divisa. A: Cau de llunes, Barcelona: Proa, 1998, 2a ed.

dimarts, 5 de març de 2013

Rupit


Recordant la nostra excursió fins el pantà de Sau, després vam fer via cap al poble de  Rupit, seguint una carretera secundària que discorre per sota la cinglera del Collsacabra.

El municipi de Rupit i Pruit està format per dos pobles, el mateix Rupit, poble tot de pedra que manté el seu encant medieval amb cases dels segles XVI i XVII, el peculiar pont penjat de fusta, l’església barroca de Sant Miquel, i Pruit, un conjunt de masies disseminades fruit dels temps que la riquesa anava lligada a la terra.

De tornada a casa vam anar cap al nord, cap a les terres de Pruit, prats i turons amb vistes sobre la Vall d’en Bas, cap a terres garrotxines, una altra excussió que tenim pendent per algun altra cap de setmana sense futbol.







divendres, 1 de març de 2013

Horas mágicas {La vuelta al mundo}




Si pudiera vivir nuevamente mi vida,
en la próxima trataría de cometer más errores. 
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más. 
Sería más tonto de lo que he sido, 
de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad. 
Sería menos higiénico. 
Correría más riesgos, 
haría más viajes, 
contemplaría más atardeceres, 
subiría más montañas, nadaría más ríos. 
Iría a más lugares a donde nunca he ido, 
comería más helados y menos habas, 
tendría más problemas reales y menos imaginarios. 

Yo fui una de esas personas que vivió sensata 
y prolíficamente cada minuto de su vida; 
claro que tuve momentos de alegría. 
Pero si pudiera volver atrás trataría 
de tener solamente buenos momentos. 

Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, 
sólo de momentos; no te pierdas el ahora. 

Yo era uno de esos que nunca 
iban a ninguna parte sin un termómetro, 
una bolsa de agua caliente, 
un paraguas y un paracaídas; 
si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano. 

Si pudiera volver a vivir 
comenzaría a andar descalzo a principios 
de la primavera 
y seguiría descalzo hasta concluir el otoño. 
Daría más vueltas en calesita, 
contemplaría más amaneceres, 
y jugaría con más niños, 
si tuviera otra vez vida por delante. 

Pero ya ven, tengo 85 años... 
y sé que me estoy muriendo.


Instantes
Atribuido a  Jorge Luís Borges