diumenge, 30 de juny de 2013

La vuelta al mundo {aigua}

Mentre transito tot el cap de setmana entre rentadores de mantes i nòrdics, amb les mans dins el safareig ensabonant el darrer jersei de llana de la temporada que encara restava dins el meu armari, també rumio amb aquest text. Com es podria dir per l’ocasió, estic seca de paraules. Acostumats com estem a que quan obrim l’aixeta en surti aigua, ens costa plantejar-nos la importància cabdal d’aquest bé, potser d’aquí la dificultat que tinc aquest mes per omplir aquesta pàgina, o potser perquè estic un xic cansada, potser perquè somio amb platges de sorra blanca, oceans d’aigües cristal·lines i gandules sota les palmeres, encara que també em podríeu plantejar aquesta com una activitat no del tot segura. Mentre busco una alternativa a aquest mes de juliol per no passar-lo només entre rentadores i mans dins el safareig, els nois ja tenen un campus de futbol organitzat, no penso més en aquestes quatre ratlles i us deixo amb les imatges que ha donat de si aquest mes La vuelta al mundo. Desitjo que us agradin! :)


Podeu consultar la resta de fotografies al meu àlbum de Flickr.

dimarts, 25 de juny de 2013

Les ribes del Sena

Amb els seus tretze quilòmetres el Sena travessa París de punta a punta, i com punts de sutura trenta-set ponts i passarel·les uneixen les seves ribes, testimonis del pas del temps d’una ciutat incombustible. Els vespres d’estiu les seves ribes s’omplen de gent prenent la fresca, músics fent sonar les seves melodies, colles d’amics esperant la nit, fins hi tot hi ha qui s’hi entaula per compartir menjars i converses, i dalt els vaixells, alguna parella passeja el seu amor i joventut compartint tomàquets cherry i vi blanc, davant alguns ulls gelosos que els contempla.


divendres, 21 de juny de 2013

flor fantasma


Ni la seda ni la randa, ni els fils de la lluna boja, ni el miralleig del sol a l’aigua, ni el pètal més delicat de la flor del presseguer, no poden comparar-se a la finor d’aquesta flor que només surt quan toquen les dotze de la nit, l’última nit de l’any. Apareix al mig d’un prat quan l’herba dorm gelada. És una flor de pols i de boira, de color de mel i de color d’ungla. A cada campanada saluda: els quatre punts cardinals, la terra, l’any que fuig i l’any que s’espera a la porta, la flor que era ella mateixa abans de morir per sempre, totes les altres flors que no la coneixen, la formiga que dorm, l’ocell que no es veu, l’aire que la va dur, i una darrera vegada ningú per fer la dotzena de frare. I s’enterra altre cop. Es ben abriga amb fulles podrides i pedretes i abans de colgar-se per tot un any, diu: tururut. Que és la seva manera de renegar.

Flor fantasma
Mercè Rodoreda

divendres, 14 de juny de 2013

Sempre ens quedarà París

La primavera m’ha passat volant, i ja toquem Sant Joan amb la punta dels dits. Durant aquests dies de fa un any estàvem apunt de marxar cap a París, amb tres maletes plenes d’il·lusions i molts de nervis a les butxaques. Els viatges sempre són molt especials, on la intensitat de cada moment se’ns queda gravat a la retina com un film, imatges i converses que no s’obliden mai. Això és el que m’agrada més dels viatges, més que qualsevol muntanya, platja o monument. El nostre dia a dia està ple de moments per recordar, inoblidables, però la quotidianitat de les coses moltes vegades se’ls menja, la rutina, les obligacions, les preses els fa imperceptibles, se’ns escapen de les mans com els dies. Però durant els viatges el temps s’atura, omplim les maletes d’il·lusió i un munt d’hores per compartir, escoltar, mirar, gaudir. Aquesta és la màgia de viatjar. Aquests darrers anys hem viscut moltes històries, però de les més boniques, de les que els meus fills em recorden com a més especials, entranyables, són les viscudes en els viatges, no per diferents, sinó perquè són aquells moments on no existeix res més que nosaltres.


Com deia Amélie, són tiempos difíciles para los soñadores, però nosaltres continuem posant il·lusions dins el pot dels desitjos. Hi tornarem!

dijous, 6 de juny de 2013

Posant imatges a les paraules

A la blogosfera la vida passa molt ràpid, les vides s’entrecreuen a velocitat vertiginosa, on tot pot arribar a semblar massa intens. No deixa de ser, però, la nostra vida en modus virtual, on s’hi comparteixen vivències i emocions, on s’hi estableixen vincles i lligams.

A mesura del pas del temps, sense cap objectiu ni intenció, amb les paraules compartides anem entrant a la vida dels altres, retalls de les nostres vides que anem desgranant per conèixe’ns una mica millor, paraules a les que hi posem imatges dins la nostra ment, sense haver-nos vist mai, paraules que ens delaten, ens descobreixen i ens fan una mica més propers.


Le petitchat rose celebra el seu tercer aniversari, i la Nee ens ha convidat a celebrar-ho amb ella tot participant en el concurs que ha organitzat. Cal fer una fotografia que ens recordi Le petit chat rose, i diumenge passat, mentre posava en aigua un ram de margarites blanques que havia recollir una estona abans en un dels marges del meu camí, va ser quan vaig posar imatge a les paraules de Le petit chat rose.

Moltes felicitats, bonica, continua així! Desitjo que t’agradi!

a contra-llum, a contra-llei


No sé estimar-te sense el feix
d'ombra que em fa gep a l'esquena
—com la deixalla més obscena
a contrallum del cant que neix.

No sé estimar-te sense el pes,
pes mort que llasta barca i ombra
—com l'ala estèril del pesombre
a contrallei del somni tes.

No sé estimar-te sense mort:
salpa l'amor, foll com un rei
que, enverinat, cerqués remei
en l'alta nit i fora port.

A contra-llum, a contra-llei
no sé estimar-te sense mort.

Maria-Mercè Marçal - Gerard Quintana

dissabte, 1 de juny de 2013

La vuelta al mundo {tanques i reixes}

Mentre ja porto una bona estona davant el full en blanc, intentant escriure les quatre ratlles que tancaran aquest mes de maig, em recordo que si alguna vegada una barrera m’ha impedit fer quelcom la única cosa que he hagut de fer és saltar-la, mai hi he tingut por. Per sort, moltes de les barreres que ens planteja la vida acaben sent fruit de les nostres pròpies pors, però ara aquestes pors sembla que s’han transformat en quelcom molt més gran del que hi ha dins la nostra ment, quelcom que està minant el nostre present i el nostre futur, contra el que caldrà molt més que saltar una tanca.
Si he d’escollir entre moltes de les imatges que ens ha deixat aquest mes de maig, em quedo amb les de la vaga en l’educació del dia 9 i les de la celebració del segon aniversari del moviment 15-M que ens ha retratat Jesús G.Pastor, unes imatges com a contrapunt a la primavera.








Tanques i reixes, potser la interpretació que he fet del tema d’aquest mes de La vuelta al mundo no és del tot optimista, em perdonareu si sóc com una muntanya russa, sobre el paper acostumo a ser molt espontània i no tot sempre és bellesa, encara que les fotografies són preses en moments molt bonics.


Edició. Aquí us deixo el resum que ha fet la Jackie Rueda del tema del mes de maig i entre les fotografies escollides n'hi ha una de les meves! Genial, estic super contenta!