dimecres, 31 de juliol de 2013

Adéu juliol

El juliol se m’ha tornat a escorre de les mans, entre ell i jo una relació estranya, ell intens, jo espontània, històries que es repeteixen de la mateixa manera, la vida amb gust d’agredolç. Segurament sóc jo, que hi poso masses expectatives, apassionada, una mica irrealista. M’acomiado d’ell amb un somriure, són moltes les imatges  que m’ha deixat, i bonics els escrits que ha alimentat a aquest blog la seva companyia.

divendres, 26 de juliol de 2013

Amor clandestí

Inevitable el meu destí, que em farà presonera d’aquest amor foll, espines que us claveu una a una per tota la geografia del meu cos, temorós de les vostres ferides, sumís al desig. Ni experiència ni armadura em protegiran dels designis d’aquest destí, embolicada teranyina del passat que fan més difícils les passes cap al futur.

dilluns, 22 de juliol de 2013

Al teu costat

Vull retenir aquest moment per sempre, aturar tots els rellotges, el temps que ens pressiona el pit i ens retorna als nostres mons, diferents, llunyans. Et sento aquí al meu costat, l’escalfor del teu cos, les teves mans recorrent el meu, desitjós de tu. La nit caurà sobre els nostres cossos i farem l’amor, apassionat, infinit, i a l’alba, sense mirar-nos, vestirem el nostre amor i amb un bes mut en direm adéu, per sempre.

dissabte, 20 de juliol de 2013

Juliol

D’uns anys ençà el juliol ha resultat un mes especial. Fets i persones han passat per la meva vida durant aquest mes deixant molt més que records, ruptures, coneixences, la majoria no canviant el curs d’aquesta però si deixant algun que altre punt de sutura, papallones a la panxa, petons robats. És així com sento aquest mes, alguna cosa més que un altre full del calendari.

dimecres, 17 de juliol de 2013

Bon estiu

Hi ha escrits que fan pensar i els sents propers, paraules on veus que aquella pell més fina quasi bé ja és transparent i necessita escriure per buidar, no fos cas que s’esquincés. Mots que et recorden moments viscuts, aquells que durant un temps ja sents com oblidats, part d’aquella maleta que amb el pas del temps has anat buidant pel camí, però que cada estiu tornen a brotar, cada cop més dèbils, més llunyans. El procés és llarg,  aprendre a conviure amb la soledat no és gens fàcil, i més quan les ferides són recents, però un mateix s’ha de fer fort, alguns també t’hi ajudaran, i sobretot creure en la vida i viure-la.

Molta força, Dani.


Avui aquesta imatge l’havia escollit per desitjar-vos a tots que passeu un molt bon estiu, tot i que penso passar-lo tot aquí donant-vos la tabarra, però l’escrit d’en Dani ha fet que em sortissin aquestes paraules per ell. Tot i així... molt bon estiu!

dimecres, 10 de juliol de 2013

Quan em senti defallir + {records de París}

A vegades les persones necessitem empentes, no per ajudar-nos a acabar de caure, evident, sinó tot el contrari, per animar i fer-nos creure que tot allò que fem, malgrat la seva senzillesa, val la pena. Fa dies que li dono voltes a aquest escrit, doncs com sempre em diuen no acabo de valorar massa tot allò que faig i fer públic un missatge que parla de tot el contrari em costa, però el missatge d’en Xavier em va arribar al cor, bé,  potser no tant ;), em va agradar molt i el guardo per rellegir-lo aquells dies que em sento defallir, que em manquen forces per tirar endavant amb tot. Tot ve del meu escrit al blog de cuina sobre el premi del concurs de Maison Courgette, un missatge de resposta directe al meu mail que diu així:

'Enhorabona ! no saps pas com me’n alegro dels teus èxits. Humils, senzills, discrets, però èxits a la fi, premi a la constància, a la perseverança, a la senzillesa, a la humilitat i a la grandesa de la feina que fas. Per tu, per a la teva satisfacció personal i per els demés, els teus fills primer, que vegin que tenen una gran mare, que si fa falta, si les coses van a pitjor, té els sants collons de sortir endavant ella sola davant el mon, si cal. Això és una dona !!!
Escrit a raig, Xavier.'

Moltes gràcies, crec que no cal dir res més. :) Aquestes imatges avui van per tu.




Quan em senti defallir, em perdré pels teus carrers. Quan em senti defallir, buscaré la teva brisa. Quan em senti defallir, em llegiré les teves paraules.

dijous, 4 de juliol de 2013

Estiu + {viatges d’anada i viatges de tornada}

Aquests darrers dies llegeixo pels blogs moltes històries de començaments i finals,  d’aventures europees, o encara més llunyanes,  que de cop i volta sorgeixen a la vida de les persones i en canvien la seva perspectiva. Me n’adono que la recança al partir tan hi és al viatge d’anada com de tornada, doncs acabem arrelant al lloc on ens toca viure i maó a maó hi anem construint la nostra pròpia llar, on tot allò tan feixuc del principi ja no ho és tan, l’idioma i les costums acaben sent també les pròpies, ens acabem acostumant al clima malgrat l’enyorança de la calidesa del sol, i al cap i a la fi també acabem fent d’aquell país al principi tan extravagant el nostre lloc al món.

Jo continuo al meu lloc de sempre, però cada estiu també faig el meu viatge d’anada i tornada, per mi l’estiu sempre ha resultat un punt d’inflexió, més que el cap d’any, on tot acaba per tornar a començar, amb els mateixos vestits però amb la pell renovada, on el temps s’atura per gaudir més del present i agafar amb més empenta el futur.  Desitjo que vosaltres també ho gaudiu i passeu un molt bon estiu!