dimarts, 27 d’agost de 2013

Vivint cada segon com si fos l’últim

Per l’Ana, que tan m’inspira

Ens bevem l’estiu, ràpid, perquè l’hivern és llarg, quasi etern, costa d’arribar-hi i és fugaç. Però és temps que es saboreja, on se n’aprofita tot, cada mirada, cada somriure, jocs atrapats per la càmera per sempre. Temps desenfadat, que te’n vas amb la calor, amb les hores robades al dia, com l’adolescent s’aferra a la seva infantesa, no et vull deixar escapar. Però el temps és curt, inevitable la seva fi i el nostre destí, doncs vivim cada segon com si fos l’últim, intensament.


L’estiu se’ns acaba, ja tenim en ment motxilles, llibretes i llapis de colors, fa uns dies que han començat els entrenaments de futbol i sembla com si el sol hagués volgut abandonar-nos ja per sempre, bromes de tarda que han tallat de socarrell els dies de platja. Hem passat uns dies molt bonics, les nuvolades passades han desaparegut de les nostres ments, som tres que fem pinya i ens sabem mimar, estimar. És un donar i rebre, un rebre i donar, compartir. La vida els ha donat la maduresa suficient que els permet entendre situacions que molts adolescents fins que arribin adults no s’hauran de plantejar, fins hi tot potser mai, però aquest laissez faire, laisser passer que governa la nostra llar fa que tot sigui més fàcil, que siguem feliços vivint cada segon com si fos l’últim.

Aquest blog de mica en mica anirà arrencant, a pas lent, com jo em vaig incorporant al dia a dia, que es resisteix a dir adéu a l’estiu.

diumenge, 11 d’agost de 2013

Temps per renovar-se

El mes d’agost circula a un altre ritme, ja he dit sempre que per mi és el mes que parteix l’any en dos, on un espera que més enllà les coses siguin millors, si més no renovades. Aquest any ha coincidit amb les meves vacances d’estiu i aquesta sensació de letàrgia encara m’és més evident. Són dies de sol i platja, de descans, on la cuina i les tasques domèstiques també prenen un caire diferent, almenys això intento, per carregar piles i embetumar-se  de totes aquestes sensacions d’estiu, que m’uneixen encara més als meus fills, que no paro de captar-ne cada moment amb la meva càmera.
Aquests dies em trobareu poc per aquí, també en necessito descansar, a vegades escriure sobre les pròpies emocions produeix desgast, la càrrega emocional d’alguns d’ells fa necessari aturar-se, parar de buscar dins un mateix aquelles respostes que el temps em donarà.
Si ho desitgeu el nostre estiu també el podeu trobar al meu compte de Flickr, el lloc de la xarxa per on més em moc aquests dies. Us hi espero!