divendres, 29 de novembre de 2013

No hay más



Ya hace nueve semanas que empezó todo esto, este 52 semanas que avanza cada vez con menos ropa, con esa desnudez que te ayuda a superar miedos, te arropa y te hace reír cuando estás triste y te hace avanzar hacia delante, en paralelo. Empezó todo un poco a ciegas, un reto lanzado que acepté con mis miedos, y con la duda de que si esto llegaría hasta al final. Ahora sé que sí, esto lo terminamos. Gracias, gracias por estar ahí.

Esta semana el reto también ha avanzado a mi lado, con mis lágrimas y mis angustias, que me ha llevado a refugiarme más en la música que en las palabras, de ahí mi propuesta, ponerle imagen a la música.

divendres, 22 de novembre de 2013

Cero


Amb llàgrimes als ulls
darrera cadascuna una il·lusió
la vida com una muntanya russa
el que un dia t’ho dóna
l’altra t’ho treu.

dimecres, 20 de novembre de 2013

Ho tornaria a fer


Necessito escriure i no em surten les paraules, amb un nus a la gola esperant a ser pronunciades. És potser per por d’elles, de sentiments que em remouen la vida darrera la fràgil cuirassa, d’anhels reprimits per por a equivocar-se. Les meves passes m’acompanyen, insegures en cada paraula, perquè la vida t’ensenya però mai lo suficient com per perdre aquesta inseguretat disfressada.

dilluns, 18 de novembre de 2013

I què és la veritat?


Com seria la vida si no et digués la veritat?
De nits que s'esvaeixen,
dies que es dilueixen,
promeses que no existeixen,
mentides que destrueixen.

dilluns, 4 de novembre de 2013

tatuatges

Quan digues que m’estimes digues-ho en silenci, petons clandestins en motels de carretera, carícies mudes sota llençols estranys, sense preguntes, sense respostes, sense ferides. Però a l’alba algú recollirà les restes d’aquest amor covard, restes del nostre naufragi, del propi destí que ens persegueix, tatuatges d’amors que haurien pogut ser i no vam deixar ser.